Gremi de Tintorers i Bugaders de Barcelona

El Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, ha introduït modificacions importants en el marc normatiu del comerç a Catalunya en l'àmbit dels horaris comercials i les activitats de promoció de vendes.

Aquest Reial decret llei va ser aprovat a la reunió del Consell de Ministres del passat divendres 13 de juliol de 2012 i publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE) l'endemà, el dissabte 14 de juliol. Tal com marca la disposició final quinzena, "este Real decreto-ley entrarà en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial del Estado". Per tant, les novetats legislatives que es detallaran a continuació es troben en vigor a Catalunya des de les 00.00h del 15 de juliol.

Horaris comercials

El títol V del Reial decret llei modifica la legislació estatal en matèria d'horaris comercials. Tal com s'assenyala a l'exposició de motius de la norma, "la reducción de restricciones en este ámbito ha sido una recomendación reiterada de organismos internacionales como el Fondo Monetario Internacional [FMI] y la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos [OCDE]".

Com ja és sabut, la Constitució habilita l'Estat per dictar aquells aspectes bàsics en matèria d'horaris comercials que assegurin el principi constitucional d'unitat de mercat. A continuació, les comunitats autònomes l'Estatut d'autonomia de les quals transfereix la competència en horaris comercials a l'autoritat autonòmica poden, tot respectant els mínims fixats per l'Estat, acabar de definir la normativa en matèria d'horaris comercials. Així, aquesta dualitat de lleis complementàries està reflectida a la Llei 1/2004, de 21 de desembre, d'horaris comercials, aprovada per les Corts Generals (fixa els mínims que s'han de complir a tot l'Estat), i a la Llei 8/2004, de 23 de desembre, d'horaris comercials, aprovada pel Parlament de Catalunya (fixa les especificitats de la normativa al nostre país).

Doncs bé, l'Executiu central, mitjançant la fórmula del Reial decret llei, ha modificat profundament la Llei 1/2004 (estatal) i, de retop, ha derogat nombrosos aspectes de la Llei 8/2004 (autonòmica).

Concretament, les novetats introduïdes són les següents:

- L'horari global mínim en què els comerços poden desenvolupar la seva activitat durant el conjunt dels dies laborables de la setmana s'amplia de 72 hores a 90 hores. En el cas de Catalunya, aquestes 72 hores constituïen el màxim d'hores d'obertura setmanal; des del 15 de juliol, aquest màxim s'ha elevat a 90 hores (en previsió que el Govern de la Generalitat desplegui la seva competència en aquest àmbit, ja que, altrament, els comerciants disposarien de plena llibertat per determinar les hores d'obertura dels seus establiments).

- El nombre mínim de diumenges i festius amb obertura comercial s'amplia de 8 a 10 anuals.

- El calendari de diumenges i festius previst per a l'any 2012 no s'altera. L'increment a 10 diumenges i festius es produirà a partir de l'any 2013.

- S'elimina la limitació del nombre d'hores d'obertura comercial en diumenges i festius. En endavant, en aquells diumenges i festius amb obertura comercial autoritzada els comerços podran obrir el nombre d'hores que desitgin.

- El Reial decret llei assenyala diversos criteris que han de tenir en compte les comunitats autònomes a l'hora de fixar el calendari de diumenges i festius amb obertura comercial, uns criteris, però, que des de Catalunya ja es venien aplicant de facto. Aquests criteris són:

  · L'obertura d'un dia festiu quan hi hagi dos o més dies festius continuats.

  · L'obertura de diumenges i festius en períodes de rebaixes.

  · L'obertura de diumenges i festius en èpoques de major afluència turística per a la comunitat autònoma.

  · L'obertura de diumenges i festius durant la campanya de Nadal.

- Fins ara, els comerços de menys de 150 m2 podien fixar lliurament el seu horari comercial, també en diumenges i festius. El Reial decret llei amplia aquest llindar als 300 m2.

La declaració de zones de gran afluència turística

El Reial decret llei fixa els criteris que, en endavant, les comunitats autònomes hauran d'aplicar a l'hora de declarar zones turístiques als seus territoris. Aquests criteris són:

Existència d'una concentració suficient, quantitativament i qualitativa, de places en allotjaments i establiments turístics (també nombre de segones residències).

- Haver estat declarat Patrimoni de la Humanitat o disposar d'un bé immoble d'interès cultural integrat en el patrimoni històric artístic.

- Àrees d'influència de zones frontereres.

- Celebració de grans esdeveniments esportius o culturals de caràcter nacional o internacional.

- Proximitat a àrees portuàries en què operin creuers turístics i enregistrin una afluència significativa de visitants.

- Àrees el principal atractiu de les quals sigui el turisme de compres.

- Quan concorrin circumstàncies especial que ho justifiquin.

El Reial decret llei també preveu la declaració de zones turístiques a 14 ciutats de l'Estat espanyol, entre les quals hi ha Barcelona. Aquesta previsió constitueix una obligació per a les comunitats autònomes, les quals disposen de 6 mesos per complir-la.

Per determinar aquestes 14 ciutats el Reial decret llei inclou diversos criteris, uns criteris, a més, que poden ser modificats posteriorment "por razones de política económica".

Activitats de promoció de vendes

El Reial decret llei també inclou importants canvis en l'àmbit de les activitats de promoció de vendes. Sens dubte, la modificació de major impacte és la liberalització dels períodes de rebaixes. En endavant, cada comerciant decidirà lliurament quan fa rebaixes al seu establiment i aquestes podran tenir lloc en qualsevol moment de l'any.

Altres canvis introduïts en aquest àmbit:

-  És permesa la combinació de les diferents activitats de promoció de vendes (rebaixes, ofertes i promocions, vendes amb obsequi, etc.) excepte en el cas de la venda en liquidació.

-  Les activitats de promoció de vendes no estan subjectes a un percentatge mínim de reducció del preu.

La durada màxima de la venda en liquidació s'amplia de 3 mesos a 1 any.